Confinament

Vagabundejant per l’inconscient em trobe donant-li la volta al rellotge d’arena del meu univers, i viatge.

La llibertat, la soledat, i jo, som grans amigues aquests dies. I les trobe en mil colors i mil olors distints.

La llibertat em diu que ella no està a cap lloc, que ella va amb mi, que ella és tant jo, com jo vulga ser ella.

La soledat em parla de camins, i que cadascú te’l seu propi, que tots els camins es creuen de vegades, i d’altres viatgen paral·lels, però si ens deixem de veure els peus i mirem al cel, tots compartim els mateixos estels.

I entre els meus planetes trobe dragons, alguns ja els conec, d’altres me’ls presenta el silenci, i de la meua relació amb ells depén el sol o la pluja d’aquests dies, sempre no soc capaç de seure amb ells i ara fa dies que ens mirem als ulls mentre em conten contes, on no són ells els que decideixen si guanyen o perden, perquè l’absència de soroll em dona la veu per ser jo qui escriga el final.

I en aquest viatge espacial, tanque els ulls i no hi ha parets, ni límits, ni normes, ni decrets, que puguen posar cadenes a la imaginació, i estic on vull, tal vegada amb tu.

La felicitat obri els ulls quasi a la vegada que jo els meus cada matí, i per molt que parpellege, ací segueix, és flor quant jo soc papallona. Ella no parla, però ens entenem, hi ha coses que no ens conten les paraules, és part de mi, no la busque, està per tot arreu en forma de llum, hi ha molts Sols aquí dintre. A més a més, és lliure i s’expandeix, arribant més enllà dels límits del meu univers.

No sé quan passarà tot, però passarà, tampoc sé com, ni tan sols on estaré el dia que tot acabe, però de moment. Gràcies pel viatge.

Titol obra: Confinament
Pseudònim: L.R.
Edat: 35 anys